Communauté valencienneLoi 4/1983 du 23 novembre sur l'usage Llei 4/1983,
de 23 de novembre, Ley de uso y enseñanza del valenciano |
Llei
4/1983, de 23 de novembre, Sia notori i manifest a tots els ciutadans que les Corts Valencianes han aprovat i jo, d'acord amb el que estableix la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, en nom del Rei, promulgue la següent llei: Preàmbul I L'article 3 de la Constitució Espanyola de 27 de desembre de 1978, després de proclamar en el número 1 que «el castellà és la llengua oficial de l'estat» i que «tots els espanyols tenen el deure de conéixer-la i el dret a usar-la», disposa en el número 2 que «les altres llengües espanyoles seran també oficials a les respectives comunitats autònomes d'acord amb els seus estatuts» i afegeix en el número 3 que «la riquesa de les distintes modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció». L'article 148.1.7 del text constitucional estableix que les comunitats autònomes podran assumir competències en matèria de «foment de la cultura, recerca i, si fa al cas, ensenyament de la llengua de la comunitat autònoma». També en el número 3 de l'article 20 de la Constitució, que disposa la futura regulació, mitjançant llei, de l'organització i control parlamentari dels mitjans de comunicació social de dependència pública, i garanteix l'accés a aquests mitjans dels grups socials i polítics significatius, precisa que es farà respectant el pluralisme de la societat i de les diverses llengües d'Espanya. II Durant l'etapa preautonòmica, instaurada en l'actual Comunitat Valenciana pel Reial Decret 10/1978, de 17 de març, es dictaren el Reial Decret 2.003/1979, de 3 d'agost, i l'Ordre de desplegament de 7 de juliol de 1979, regulant la incorporació de la llengua valenciana al sistema d'ensenyament del País Valencià, normativa aquesta que tenint com a antecedent el Decret 1.433/1975, de 30 de maig, regulador de la incorporació de les llengües nadives als programes dels centres d'Educació Preescolar i General Bàsica, era de caràcter conjuntural i transitòria en tant que la definitiva regulació de la matèria lingüística havia de ser obra de la futura comunitat autònoma. III Assolida l'autonomia de la Comunitat Valenciana per la Llei Orgànica 5/1982, d'1 de juliol, aprovatòria de l'Estatut, la matèria lingüística és objecte de regulació especial en l'article 7.é, que estableix:
D'altra banda, l'article 34.4 de l'Estatut d'Autonomia atribueix a la Comunitat Valenciana la competència exclusiva en matèria de cultura, i l'article 35 de la competència plena en matèria d'ensenyament. La correcta concreció i efectivitat dels mandats constitucionals i estatutaris necessiten, doncs, un desplegament legislatiu, missió que acompleix la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. IV Justificada la necessitat de regular aquesta matèria des del punt de vista legal, hi ha altres raons que motiven aquest text legislatiu. La Generalitat Valenciana té un compromís irrenunciable en la defensa del patrimoni cultural de la comunitat autònoma i d'una manera especial amb la recuperació del valencià, llengua històrica i pròpia del nostre poble, del qual constitueix la més peculiar senya d'identitat. Davant la situació diglòssica en què està immersa la major part de la nostra població, consegüent a la situació de sotmetiment del valencià mantinguda durant la història de quasi tres-cents anys, la Generalitat, com a subjecte fonamental en el procés de recuperació de la plena identitat del poble valencià, té el dret i el deure de retornar la nostra llengua a la categoria i el lloc que mereix, acabant amb la situació de deixadesa i deterioració en què es troba. La nostra irregular situació sociolingüística exigeix una actuació legal, que sense tardar acabe amb la postració i propicie l'ús i ensenyament del valencià per tal d'assolir l'equiparació total amb el castellà. Aquesta Llei tracta de superar la relació de desigualtat que hi ha entre les dues llengües oficials de la nostra comunitat autònoma, i disposa les mesures pertinents per tal d'impulsar l'ús del valencià en tots els camps de la nostra societat, i especialment en l'administració i l'ensenyament com a vehicles de recuperació. La finalitat última de la llei és assolir, mitjançant la promoció del valencià, l'equiparació efectiva amb el castellà i garantir l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes en condicions d'igualtat i desterrar qualsevol forma de discriminació lingüística. I des d'un altre aspecte, la Llei constitueix el compliment d'un dels punts del programa del Govern Valencià que va assumir, amb la confiança de les Corts Valencianes, el compromís de garantir, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, l'ús normal i oficial d'ambdues llengües i d'atorgar la protecció i respecte especial a la recuperació del valencià. El president de la Generalitat, en el discurs d'investidura, va anunciar la remissió a les Corts Valencianes d'un projecte de llei sobre l'ensenyament del valencià, delimitació de zones lingüístiques, així com la determinació de criteris per a l'aplicació del valencià a l'administració, objectius que recull la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. V Prenent com a base els mandats constitucionals i estatutaris abans esmentats, que informen els principis generals d'aquesta llei, s'articulen les declaracions programàtiques i es perfilen els objectius específics en el títol preliminar. Així, doncs, es declara que el valencià és llengua pròpia de la Comunitat Valenciana i el dret que tots els ciutadans tenen a conéixer-la i usar-la amb plens efectes jurídics, de la mateixa manera que si s'emprava el castellà. Resta garantida la tutela judicial d'aquest dret i proscrita qualsevol discriminació per raó de llengua. Partint dels principis inspiradors de la llei, el text s'articula en cinc títols sota les rúbriques «De l'ús del valencià», «Del valencià a l'ensenyament», «De l'ús del valencià als mitjans de comunicació social», «De l'actuació dels poders públics» i «Dels territoris predominantment valencianoparlants i castellanoparlants». VI El títol primer dedica el primer capítol a l'ús oficial del valencià en l'administració pública. Hom estableix la redacció i publicació bilingüe de les lleis que aproven les Corts Valencianes i la plena validesa de les actuacions administratives i forenses realitzades en valencià. Es faculta a tot ciutadà a usar i exigir la llengua oficial elegida en llurs relacions amb l'administració pública, inclosa la instància judicial. Es disposa, també, la plena validesa dels documents públics redactats en valencià i es regula la pràctica dels assentaments registrats i el lliurament de certificacions. Hom atribueix al Consell, d'acord amb els procediments legals establerts, la determinació dels noms oficials dels municipis i topònims en general. Es disposa que els empleats de les empreses de caràcter públic i serveis públics dependents de l'administració directament relacionats amb el públic hauran de conéixer suficientment el valencià per tal d'atendre amb normalitat el servei. El capítol segon fa referència a l'ús normal del valencià pels ciutadans en les diverses activitats. VII No hi ha cap dubte que aquesta perspectiva d'equiparació lingüística i de recuperació del valencià que la llei contempla, té especial importància en la incorporació del valencià a l'ensenyament en tots els nivells educatius sobre els quals la Generalitat té competències, com a factor fonamental per a fer realitat el dret que tot ciutadà té a conéixer i usar el valencià. A aquest aspecte es dedica el títol segon de la llei, el capítol primer del qual disposa l'obligatorietat de la incorporació a l'ensenyament en tots els nivells educatius, tret dels territoris castellanoparlants en què la incorporació esmentada es farà de manera progressiva, en atenció a la particular situació sociolingüística. El valencià i el castellà són declarades llengües obligatòries en els plans d'ensenyament dels nivells no universitaris, i hom mirarà que els escolars reben els primers ensenyaments en la llengua habitual i que els alumnes assolesquen un coneixement oral i escrit d'ambdues llengües en nivells d'igualtat. S'estableix també que el professorat haurà de conéixer ambdues llengües oficials, amb previsió de l'adaptació dels plans d'estudis per a la capacitat deguda. Això no obstant, des de la consciència que l'aplicació inflexible i immediata de l'obligatorietat de l'ensenyament del valencià a tot l'àmbit de la Comunitat Valenciana podria, per tractar d'esmenar una injustícia històrica, causar-ne una altra, atesa la situació lingüística present, el capítol segon d'aquest títol regula les excepcions a contemplar en l'aplicació esmentada. Així, s'hi preveu la supressió de l'obligatorietat de l'ensenyament del valencià quant als territoris valencianoparlants, en les circumstàncies justificades que s'estableixen, com en els castellanoparlants en els quals la incorporació progressiva del valencià a l'ensenyament ve acompanyada de la facultat de pares i tutors d'alumnes per a obtenir voluntàriament per a aquests l'exempció de l'ensenyament. D'aquesta manera, la llei, des del més absolut respecte als drets d'aquells ciutadans la llengua habitual dels quals és el castellà, facilita l'extensió del coneixement del valencià a tota la nostra societat, sense distincions, ja que la llengua valenciana és part substancial del patrimoni cultural de tota la nostra societat, i la recuperació i extensió del seu ús com un dels factors de retrobament de la nostra identitat de poble, ens pertoca també a tots els valencians, independentment de la llengua habitual de cadascú. VIII Al títol tercer es reconeix el dret que tots els ciutadans tenen de ser informats pels mitjans de comunicació social, tant en valencià com en castellà i a utilitzar indistintament ambdues llengües quan hagen d'usar-los, i s'atribueix al Consell la promoció i la utilització del valencià en aquests mitjans, vetlant per una adequada presència del valencià en aquells dependents de la Generalitat. IX El títol quart contempla l'actuació dels poders públics en el foment de la utilització del valencià en les activitats administratives i el seu coneixement pels funcionaris i empleats públics. Es preveu la possibilitat de bonificacions fiscals als actes i manifestacions relacionats amb el foment, divulgació i extensió del valencià. Es contempla la concertació d'acords amb l'administració de justícia per a la utilització del valencià als jutjats i tribunals, i amb l'administració de l'estat per a l'ús en els registres no subjectes a competència de la Generalitat Valenciana. Hom atribueix al Govern Valencià la direcció tècnica i la coordinació del procés d'aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià. X El Títol Cinqué conté la determinació dels territoris predominantment valenciano-parlants i castellano-parlants, als efectes d’aplicació de la Llei, sense perjudici que es puga procedir-ne a la revisió i sense que siga obstacle perquè qualsevol ciutadà de la nostra Comunitat puga fer efectiu el dret a conéixer i usar el valencià. Per a la inclusió dels termes municipals en cada zona lingüística s’ha prés com a base el mapa i la relació de poblacions confeccionats per l’Institut de Filologia Valenciana de la Universitat Literària de València, i de la Universitat d’Alacant. XI En les disposicions transitòries s'estableix el termini de tres anys perquè en les distintes àrees de l'administració valenciana es duguen a terme les disposicions d'aquesta llei, acceptant els terminis establerts en els pactes a convenir amb les altres àrees de l'administració. També es contempla el pas de la situació actual a la que derivarà de l'aplicació de la llei respecte al professorat en formació i en actiu. La llei conté, també, una disposició derogatòria i una altra de final que autoritza el Govern Valencià a desplegar reglamentàriament l'aplicació de la llei i estableix la data inicial de l'entrada en vigor. |
Loi 4/1983 du 23 novembre Qu'il soit notoire et manifeste à tous les citoyens que le Parlement valencien a approuvé au nom du roi, et ce, conformément aux dispositions prévues dans la Constitution et le Statut d'autonomie, la loi suivante que je promulgue: Préambule I Après avoir proclamé au paragraphe 1 que «le castillan est la langue officielle de l'État» et que «tous les espagnols ont le devoir de le connaître et le droit d'en faire usage», l'article 3 de la Constitution espagnole du 27 décembre 1978 stipule au paragraphe 2 que «les autres langues espagnoles seront également officielles dans les Communautés autonomes respectives en conformité avec leur Statut»; au paragraphe 3, l'article ajoute que «la richesse des différentes modalités linguistiques de l'Espagne est un patrimoine culturel qui sera l'objet d'une protection et d'un respect particuliers». L'article 148.1.17 du texte constitutionnel stipule que les Communautés autonomes pourront assumer des compétences en matière de «développement de la culture, de la recherche et, s'il y a lieu, de l'enseignement de la langue de la Communauté autonome». Le paragraphe 3 de l'article 20 de la Constitution prévoit par législation la future réglementation relative à l'organisation et au contrôle du Parlement dans les moyens de communication sociale relevant du secteur public, garantit l'accès à ces moyens de communication aux groupes sociaux et politiques d'importance, et précise que cela sera fait dans le respect du pluralisme de la société et des diverses langues d'Espagne. II Durant la période précédant l'autonomie, reconnue à la présente Communauté valencienne au moyen du Décret royal 10/ 1978 du 17 mars, du Décret royal 2.003/1979 du 3 août et de l'arrêté de développement du 7 juillet 1979 d'où il est issu, lequel réglemente l'incorporation de la langue valencienne au système d'éducation du Pays valencien. Cet ensemble législatif avait comme précédent le décret 1.433/1975 du 30 mai qui règle l'incorporation des langues maternelles dans les programmes des établissements de la maternelle et de l'enseignement primaire. Ces lois avaient un caractère conjoncturel et temporaire jusqu'à ce que la réglementation définitive en matière linguistique soit assumée par la future Communauté autonome. III Une fois obtenue l'autonomie par la Communauté valencienne grâce à la Loi organique 5/1982 du 1er juillet, qui adopte le Statut d'autonomie, la question linguistique est devenu l'objet d'une réglementation particulière à l'article 7 qui stipule:
De plus, l'article 31.4 du Statut d'autonomie
attribue à la Generalitat de Valence la juridiction exclusive en matière de
culture, et l'article 35, la pleine juridiction en matière d'enseignement. IV Une fois justifiée la nécessité de
réglementer cette matière par des moyens juridiques, d'autres raisons expliquent
le présent texte législatif. V Ayant pour base les textes de la Constitution
et du Statut d'autonomie mentionnés plus haut, lesquels fixent les principes
généraux de la présente loi, les déclarations du programme législatif sont
articulées par des objectifs spécifiques dans le «Titre premier». Ainsi, la loi
déclare que le valencien est la langue propre à la Communauté valencienne et que
les Valenciens ont le droit de le connaître et d'en faire usage avec les pleins
effets juridiques, de la même manière qu'est utilisée la langue castillane. Ce
droit est garanti avec la pleine protection juridique, et toute discrimination
est prohibée pour des raisons de langue. VI Le «Titre préliminaire» consacre son premier
chapitre à l'usage officiel du valencien dans l'Administration publique. Il est
prévu de rédiger et de publier les lois adoptées par le Parlement valencien dans
les deux langues, et la pleine validité des interventions administratives et
législatives réalisées en valencien. Tout citoyen est habilité à en faire usage
et à exiger la langue officielle de son choix dans ses rapports avec
l'Administration publique, incluant l'instance judiciaire. De même, est reconnue
la pleine validité des actes publics rédigés en valencien, réglementant ainsi la
pratique d'écriture des registres et de délivrance des certificats. VII Au sein de cette entreprise d'égalité et de récupération linguistique du valencien que poursuit la loi, l'incorporation du valencien dans l'enseignement à tous les niveaux sur lesquels la Generalitat a des compétences acquiert, sans aucun doute, une importance particulière en tant qu'objectif fondamental destiné à transformer dans la réalité le droit que tout citoyen possède: celui de connaître et de faire usage du valencien. Le chapitre premier du «Titre second» de la loi qui prévoit le caractère obligatoire de l'incorporation dans l'enseignement à tous les niveaux éducatifs est consacré est cet aspect, à l'exception des territoires castillanophones, où ladite incorporation sera menée d'une façon progressive et en tenant compte de leur situation sociolinguistique particulière. Le valencien et le castillan son déclarés langues obligatoires dans les programmes d'éducation des niveaux non universitaires, de sorte que les écoliers reçoivent leur premier enseignement dans leur langue habituelle, et que les élèves acquièrent une connaissance orale et écrite des deux langues sur un pied d'égalité. Il est aussi établi que le corps enseignant devra connaître les deux langues officielles, et il est prévu d'adapter des plans d'études en vue d'une formation adéquate. Néanmoins, étant donné la prise de conscience que l'application immédiate et inflexible du caractère obligatoire de l'enseignement du valencien dans tout le cadre de la Communauté valencienne pourrait, en essayant de réparer une injustice historique, en causer une autre à l'égard de la situation linguistique présente, le chapitre II de ce «Titre second» réglemente les exemptions à envisager dans ladite application. Ainsi, il est prévu de supprimer le caractère obligatoire de l'enseignement du valencien tant dans les territoires valencianophones si les circonstances le justifient que dans les territoires castillanophones dans lesquels l'incorporation progressive du valencien dans l'enseignement est accompagnée de la possibilité des parents et des tuteurs d'élèves d'obtenir volontairement pour ceux-ci l'exemption de son enseignement. Ainsi, dans le respect le plus absolu des droits des citoyens dont la langue habituelle est le castillan, la loi fournit l'élargissement de la connaissance du valencien à toute notre société, sans distinction, étant donné que la langue valencienne est une partie substantielle du patrimoine culturel de toute notre société. La récupération et l'élargissement de l'usage du valencien comme un des facteurs de l'identité de notre peuple concernent tous les Valenciens, et ce, indépendamment de la langue habituelle de chacun. VIII Le Titre III reconnaît le droit à tous les citoyens d'être informés par les moyens de communication sociale, tant en valencien qu'en castillan, et de faire usage indistinctement des deux langues quand ils devront y accéder. Est attribué au Ministère la promotion et l'utilisation du valencien dans lesdits moyens de communication, tout en tenant compte de la présence adéquate du valencien dans ceux qui dépendent de la Generalitat. IX Le Titre IV prévoit l'intervention des pouvoirs publics à encourager l'utilisation du valencien dans les activités administratives et sa connaissance par les fonctionnaires et les employés publics. La possibilité d'exemptions fiscales est prévue pour les actes et activités reliés à l'encouragement, la divulgation et le développement du valencien. Il est prévu de conclure des accords avec l'administration judiciaire en vue de l'utilisation du valencien dans les tribunaux et les cours de justice, et avec l'Administration de l'État pour son utilisation dans les registres non assujettis à la juridiction de la Generalitat de Valence. Il est attribué au gouvernement valencien la direction technique et la coordination du processus d'application de la Loi d'usage et d'enseignement du valencien. X Le Titre V concerne la délimitation des territoires à prédominance valencianophone et castillanophone, relativement à l'application de la loi, quitte à ce qu'on puisse par la suite procéder à sa révision et sans que cela soit un obstacle pour que tout citoyen de notre Communauté puisse effectivement user du droit de connaître et de faire usage du valencien. Afin d'inclure les communes de chaque zone linguistique, il est pris comme base la carte et le relevé d'agglomérations confectionnés à cet effet par l'Institut de philologie valencienne de l'Université littéraire de Valence et de l'Université d'Alicante. XI Dans les dispositions transitoires, un délai de trois ans est prévu pour que, dans toutes les sphères de l'administration valencienne, les dispositions de la présente loi soient menées à terme, les délais devant être établis seront convenus avec d'autres sphères de l'administration. De même, il est prévu de passer de la situation actuelle à celle qui dérivera de l'application de la loi en ce qui a trait au corps enseignant, tant celui en formation que celui en poste. La loi contient aussi une disposition dérogatoire et une disposition finale, qui autorisent le gouvernement valencien à adopter le règlement nécessaire à l'application de la loi et fixe la date de son entrée en vigueur. |
Loi sur l'usage et l'enseignement du valencien de 1983